El projecte “D’Axavo Festival” és una iniciativa que fins ara portàvem a terme agosteres i agosters pertanyents al teixit associatiu local, recolzats per moltes persones que a títol personal posaven el seu granet de sorra. El cas és que des que començàrem amb el Festival a l’estiu de 2005 hem portat uns vint-i-cinc grups musicals, i no només això. En les sis edicions també hem oferit documentals culturals, malabars, capoeira, música de dolçaina, batukades, correfocs, teatre, performances i fins i tot una colla de castellers. I cal dir que el festival s’autofinançava amb els diners particulars dels organitzadors. Els ingressos eren per a costejar les despeses dels músics, el lloguer de l’àudio, etc.
En un primer moment, el festival es celebrava al Camp de Futbol Municipal, però després es va traslladar a l’Auditori Municipal. El cas és que teníem previst celebrar el festival d’este estiu a l’Auditori, el dotze de juliol, però l’alcalde no ens ha donat permís. Al·lega que l’Auditori no té els permisos reglamentaris. Nosaltres hem oferit solucions comprometent-nos a facilitar a l’Ajuntament els papers necessaris signats per tècnics. Cap de les solucions han agradat l’alcalde. A més a més, després de dir-nos que el recinte no acompleix els requisits legals, la Regidoria de Festes ha organitzat la presentació de les Reines de Festes. Així és que el requisit legal pareix que només és una excusa per a posar entrebancs a l’organització.
En una de les últimes reunions ens va dir que mentre no s’apanyara “el tema burocràtic” amb el recinte no ho podríem fer, donant-nos esperances. I resulta que llegint l’acta oficial del plenari del dia vint-i-quatre d’abril de 2008, textualment diu que “Contesta el Sr. Alcalde que no se va a autorizar más actos de este tipo, organizados por las mismas personas”[referint-se a l’Organització del D’Axavo Festival ]. Açò fa pudor.
La veritat és que les últimes edicions assoliren notables èxits d’afluència de públic. Però açò també ens ha portat problemes, ja que ací és on radica el principal argument de l’Ajuntament. L’assistència de públic també ha suposat la queixa d’algun veí. Això és l’escut que ha utilitzat constantment l’alcalde, fins el punt que a l’esmentat plenari va exigir que l’acte tingués un mínim de civisme, quina poca vergonya.
Davant tots estos fets i la indignació que ens han produït, des del Col·lectiu només trobem una forma de qualificar l’actitud de l’equip de govern local: censura. Doncs res, només ens queda escollir: o ressignar-nos o lluitar. I nosaltres, greument, ja hem escollit…
En un primer moment, el festival es celebrava al Camp de Futbol Municipal, però després es va traslladar a l’Auditori Municipal. El cas és que teníem previst celebrar el festival d’este estiu a l’Auditori, el dotze de juliol, però l’alcalde no ens ha donat permís. Al·lega que l’Auditori no té els permisos reglamentaris. Nosaltres hem oferit solucions comprometent-nos a facilitar a l’Ajuntament els papers necessaris signats per tècnics. Cap de les solucions han agradat l’alcalde. A més a més, després de dir-nos que el recinte no acompleix els requisits legals, la Regidoria de Festes ha organitzat la presentació de les Reines de Festes. Així és que el requisit legal pareix que només és una excusa per a posar entrebancs a l’organització.
En una de les últimes reunions ens va dir que mentre no s’apanyara “el tema burocràtic” amb el recinte no ho podríem fer, donant-nos esperances. I resulta que llegint l’acta oficial del plenari del dia vint-i-quatre d’abril de 2008, textualment diu que “Contesta el Sr. Alcalde que no se va a autorizar más actos de este tipo, organizados por las mismas personas”[referint-se a l’Organització del D’Axavo Festival ]. Açò fa pudor.
La veritat és que les últimes edicions assoliren notables èxits d’afluència de públic. Però açò també ens ha portat problemes, ja que ací és on radica el principal argument de l’Ajuntament. L’assistència de públic també ha suposat la queixa d’algun veí. Això és l’escut que ha utilitzat constantment l’alcalde, fins el punt que a l’esmentat plenari va exigir que l’acte tingués un mínim de civisme, quina poca vergonya.
Davant tots estos fets i la indignació que ens han produït, des del Col·lectiu només trobem una forma de qualificar l’actitud de l’equip de govern local: censura. Doncs res, només ens queda escollir: o ressignar-nos o lluitar. I nosaltres, greument, ja hem escollit…
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada